El punt d’inflexió

Tot va canviar en plena pandèmia de la COVID-19, quan el meu cor va decidir aturar el ritme. Una malaltia cardíaca d’origen genètic em va obligar a aturar-me del tot i mirar la vida des d’un altre perspectiva.

De sobte, allò que donava per fet la salut, les rutines, el simple fet de poder fer plans es va esvair, com gairebé es va esvair la meva vida.

Però no…

Me’n vaig sortir. Amb seqüeles, sí, però amb unes ganes de viure increïbles.

I fruit d’aquestes ganes vaig decidir reinventar-me i estudiar mentre em recuperava.

Nova vida, noves metes

Van ser vint-i-sis mesos entre rehabilitació, recaigudes i la recerca d’un tractament eficaç.

Però, entremig de tot aquell caos, vaig saber abstraure’m i convertir les meves habilitats en una nova oportunitat.

Vaig estudiar Màrqueting de Continguts i vaig descobrir el secret de l’ametller que el sap un de cada carrer, però completament nou per a un fuster d’un barri de Mataró.

Metamorfosi

I aleshores… tot va canviar.

Vaig conèixer WordPress gràcies als meus estudis de màrqueting i, gràcies al nostre estimat CMS, vaig poder crear el meu primer blog.

Encara en conservo el logotip i alguns dels meus primers textos, vestigis d’una etapa en què aprenia a explicar històries i a donar forma a idees.

El maig de 2023 em vaig oferir com a voluntari a la meva primera WordCamp, a Barcelona. L’experiència em va obrir els ulls a un univers nou, ple de persones generoses, apassionades i amb ganes de compartir.

Ràpidament, vaig connectar amb la comunitat i vaig accedir al Mentorship Program, un projecte global de l’equip de Comunitat.

Vaig ser un dels primers onze Mentoritzats del món. Per a mi, era un somni. Allò em va portar a Màlaga on vaig conèixer a Matt Mullenweg, però això mereix una història a banda.

Poc després, vaig començar a compaginar les meves contribucions, cada vegada més actives, amb el mateix programa, però aquesta vegada com a mentor.

Havia rebut molt de la comunitat, i la meva gratitud em va empènyer a retornar aquest coneixement i a compartir aquests valors amb tothom que em volgués escoltar.

Vaig continuar amb un hat-trick, col·laborant com a voluntari, ponent i participant en la taula de documentació a la WordCamp Europe Torí 2024.

Va ser un salt de qualitat, i també un salt personal: d’aprendre a ensenyar, de rebre a aportar.

Vaig començar a gestionar la documentació de l’Spain Handbook juntament amb els meus mentors i companys Javier Casares i Jesús Yesares.

Junts vam posar les bases d’un projecte que, com tot a WordPress, es construeix amb paciència i en comunitat.

També vaig formar part de l’equip de documentació global per a la versió 6.6 de WordPress, “Dorsey”.

Renaixement de les meves cendres

Gràcies a WordPress i a la seva comunitat vaig créixer com a persona i com a professional en una nova disciplina: tant competitiva com apassionant i viva.

Em van sostenir durant els meus mals moments i van fer que ressorgís com si fos un fènix.

.

Present i futur

Si alguna cosa vaig aprendre en la meva etapa de malaltia és a gaudir més del moment i a no pensar tant en el futur.

I en això em centro: en el present, agraint sempre a totes aquelles persones que em van ajudar a ser qui soc ara, tot just que comença el 2026.

Tinc una nova feina, nous amics, gairebé puc dir que una nova família, i és tot, tot, gràcies a WordPress.

Agraïments: a l’equip de WordPress.tv i a Pilar García per les imatges a Elsa Tapia per fer realitat aquest disseny que em representa totalment i a Wetopi, per allotjar, la meva web personal i patrocinar les hores que dedico a la comunitat WordPress.